De l’Associació Benèfico-Instructiva, fundada el 1909, en trobem antecedents directes ja el 1907 quan un grup de montcadencs, que després trobarem a l’ABI, constituïren l’Associació Instructiva i Recreativa que, dos anys després, es disolgué per entrar a formar part de ABI.

La Montcada i Reixac de principis del segle XX era una població rural i pagesa, on s’hi havia instal·lat una important colònia d’estiuejants burgesos que, fugint de la contaminació i l’aglomeració de la Barcelona de final segle XIX, arribaren al nostre poble buscant el paisatge, les aigües i la tranquil·litat pròpies d’un poble de camp.

L’ABI fou el punt d’encontre entre aquests dos sectors de la població: sota el patrocini d’un d’aquests estiuejants, en Domingo Fins, es van difondre la instrucció i el lleure cultural a bona part de la ciutadania montcadenca.

Segons la carta enviada per Vicente Mollet Giralt al Govern Civil, el 9 de març de 1909, per demanar el registre de l'ABI, aquesta entitat estava "destinada a procurar el perfeccionament de la classe obrera en les seves manifestacions d’industrial, mercantil i agrícola, exercir actes benèfics i, en general, fomentar el progrés de la població de Montcada". La seu s’establia ja al carrer Colom no. 7, local del Cafè i Teatre del mateix nom propietat de Domingo Fins Sagarra, el benefactor de l’entitat.

A través d’una escriptura de donació datada el dia 21 de desembre de 1918, Domingo Fins atorgà la propietat del Cafè Colom a l’entitat. Al mateix temps, establia un patronat per fer-se càrrec de les propietats en els supòsits de dissolució o canvi de finalitats de l’associació. Aquest patronat estava format per Andrés Martínez Vargas, Ignacio Casamada Mauri, Esteban Riera Pubill, Baltasar Sans Pàmies, Gerardo Jorba Giralt, Andrés Font Gelabert, Victoriano Villaverde Ortega i Juan Mogas Ventura. El patrici Domingo Fins moriria un any després de la donació, el 20 de gener de 1920.

Evolució i actualitat

Degut a la seva llarga trajectòria, l’Associació Benèfico-Instructiva – Ateneu Domingo Fins s’ha vist involucrada en nombrosos esdeveniments, desenvolupant la seva tasca dins dels més diversos règims polítics, amb les peripècies que això ha suposat. Ben segur que la seva supervivència al llarg de tantes dificultats ha estat possible gràcies al fet de mantenir-se com a associació cultural fora de tota pretensió política. Això no vol dir que l’entitat no s’hagi vist afectada per la conjuntura política del moment, sinó tot el contrari. En especial durant els anys vint i trenta del ja segle passat, es produïren episodis con la clausura de l’ABI per part del Governador Civil de Barcelona, el 19 de setembre de 1925, la disputa sobre la propietat del local entre el Patronat i la Junta de l’associació, o el canvi de nom pel d’Ateneu Fins, que s’han d’interpretar a la llum de les disputes polítiques del moment. Personatges clau en la història local de la Montcada d’aquells temps, com Esteban Riera o Josep Espinassa, en foren presidents. Amb la victòria militar del règim franquista, l’entitat es va haver d’adaptar als dictats dels nous temps, per després obrir escletxes de llibertat i esperança quan això fou possible.

L'ABI-ADF és l’entitat més destacable dins el moviment associatiu montcadenc, amb un gran arrelament entre la població al llarg de la seva evolució. La fita del Centenari ABI-2009 ens ha d’ajudar a conèixer millor la nostra història, per valorar l’entitat i saber transmetre aquest llegat a les generacions futures amb la dignitat que els nostres predecessors mereixen.

ANAYA PONZOLA, Manel: Associació Benèfico Instructiva. 75 anys d'història.  A.B.I., Montcada i Reixac, 1984.

SÁNCHEZ I ESRIGAS, Jordi: Associacionisme a Montcada i Reixac. 1900-1936. Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac, 1994.

FERNÀNDEZ I BUSQUETS, Xavier: Montcada i Reixac per mitjà de la càmera d'en Josep Busquets (1917-1941). Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac, 1990.

Ens patrocina: